Després d'una setmana amb molts nervis en adonar-me que no havia entrenat el suficient pel repte al qual m'havia d'afrontar, havia arribat el dia! Despertador a les 4:40 i tot preparat per esmorzar una mica i marxar cap a Vimbodí a les 5:15. Aquest any sembla que la gent havia matinat més... el pàrking estava casi ple! i això que encara qedava una hora i quart per començar.... L'ambient abans de la sortida ja preveia un dia de pur btt amb la millor companyia possible!
Després d'una espectacular foto abans de la sortida amb uns 700 bikers aixecant la seva bicicleta, va arribar el moment. A diferència dels altre anys en què m'havia pres la sortida amb més calma, aquest any el ritme ja va ser fort des del començament, fins al punt d'estar a només 15 min del líder després de 35km amb dos ports pel mig. En aquest punt, en què hi havia l'esmorzar, vaig passar en la posició 90. Les sensacions eren boníssimes i em donava la impressió que em podia menjar el món, ja que seguint aquell ritme arribaria a meta amb menys de 8h.
Tot va cambiar però en el km 47, a 4km de l'avituallament de Prades, en què al finalitzar una pujada llarga i dura se'm va produïr una hemorragia nasal imparable... no podia fer res i estava alla al mig de la muntanya. Després de molts minuts perduts i una caiguda a la classificació de 60 posicions (en aquell moment això era el de menys), vaig aconseguiir continuar, tot i que amb forts problemes respiratoris que em van marcar la resta de la cursa, ja que moralment vaig caure en picat.
Després d'uns quants km més tranquils i controlant les forces va arribar la mítica pujada a Rojals per La Barta, uns 8km de pujada infernals amb una temperatura de 38º a l'ombra. Tot i que va ser la pujada que es va cobrar més bikers, sorprenentment va ser on vaig poder recuperar posicions al trobar-me molt bé físicament. Després de baixar cap a Montblanc ja només quedava l'ultim port d'uns 5km a partir de l'últim avituallament. Tot i ser una pujada suau i no massa dura... es va fer eterna per tots els corredors.
Després de molts esforços vaig aconseguir arribar a meta amb un temps de 9h 35min 40seg en la posició 151, 3min més que l'any anterior, tot i que aquest any era més llarga, més dura i feia més calor, ja que l'any passat amb menys temps vaig quedar 216.
Molt orgullós de tornar a ser FINISHER d'una prova d'aquestes característiques en què 170 dels 670 inscrits van haver d'abandonar, imagineu-vos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada